L’ansietat és una resposta instintiva d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació que el nostre organisme percep com a perillosa.

El nostre organisme se sent amenaçat, perquè hi ha hagut una situació concreta, intensa (un accident, una mort,…), i l’organisme ha respost, però també pot ser per: un acumulat excés d’estres, per dificultat gestionar les emocions, per un excés de preocupacions, d’obligacions,… i respon amb avisos, donant-nos simptomatologies que haurien de ser escoltades i ateses: inquietuds, palpitacions, opressió al pit, suors, insomni, problemes digestius, nerviosisme, estrès, sensació constant de perill, necessitat de controlar-ho tot, dificultat de concentració, pensaments recurrents,… que si no les atenem,  finalment, un dia l’organisme es descontrola i explota de manera exagerada: taquicàrdia, sensació d’ofec, pressió al pit, marejos, pànic, sensació de morir-se, ,…

Per això diem que l’ansietat és una emoció molt relacionada amb la supervivència. No podem més i el cos explota per a què finalment haguem de parar i atendre’ns.

En el primer atac d’ansietat, generalment desagradable i aparatós, la persona acostuma a recórrer al metge, el qual descarta cap causa física i  diagnostica l’ansietat, és a dir l’origen psicològic del malestar.

 

A partir d’aquest moment viscut de descontrol, la persona te la sensació de no control sobre si mateix, i viu amb la por que torni a aparèixer un segon atac d’ansietat i que la simptomatologia s’intensifiqui encara més.

Apareix la por a l’ansietat com a conseqüències del propi patiment d’haver viscut amb ansietat, i llavors el patiment s’alimenta de manera desproporcionada. És el que s’anomena ansietat secundària, i apareixen les fòbies: por a l’ansietat.

En realitat, l’ansietat en si no és perillosa, però la simptomatologia és molt molesta i espanta molt a qui la pateix. Aquest temor, aquesta angoixa, o aquesta por a la simptomatologia de l’ansietat es converteix amb patològica.

Sovint, després d’un primer atac d’ansietat les persones acudeixen al psicòleg per a ser tractades. Algunes expliquen amb desconcert què l’atac els/les ha agafat per sorpresa perquè no passava res especial en el moment de l’explosió. Hi ha desconcert i indignació. Altres tenen una causa concreta que cal atendre.

És cert, si no es tracta d’una situació concreta que ha deixat a la persona en shock, l’ansietat segurament ha anat avisant fa temps -el seu origen pot ser llunyà : problemes no resolts, estressos de llarga durada,…-, hem anat omplint el sac i un dia el sac es trenca.

Abordatge:

Per resoldre l’ansietat cal temps, paciència i tenir la confiança que l’ansietat en si no és perillosa.

• Cal atendre la simptomatologia de l’ansietat:
  • donant recursos per ajudar a superar el neguit: tècniques de respiració, de relaxació,..,
  • possiblement ajuda farmacològica, i
• Tractar l’origen que ha desencadenat la situació, amb l’ajuda del psicòleg.

Atendre les causes que han provocat la situació d’ansietat. Tant si és una causa concreta, com si són un cúmul de situacions que no s’han sabut o pogut gestionar

L’origen de tot plegat és important atendre’l i treballar-lo, perquè si només tractem la simptomatologia pot ser que en algun altre moment de la nostra vida tornin a aparèixer els atacs.
Important entendre que l’ansietat ha anat coent-se amb temps i que per tant no desapareixerà  ràpidament.

És difícil abordar i resoldre l’ansietat només atenent a la simptomatologia.

La impaciència és una gran enemiga de l’ansietat.

 

ELISENDA VILA
Psicòloga i psicoterapeuta

Atenció a l’ansietat